divendres, 27 de desembre del 2013

PROPIETATS DEL TEXT O DISCURS

En relació amb l'habilitat lingüística d'escriure, cal dir que un bon text ha de complir una sèrie de propietats o característiques per tal de que pugui ser entès pels receptors, i el missatge pugui arribar sense dificultats.

Primer de tot, és precís definir les propietats textuals per tal de poder aprofundir sobre el tema en qüestió:

  • Són les qualitats que té un escrit quan actua eficaçment com a missatge real en una situació comunicativa. Quan passa tot això parlem d'un text significatiu.


Aquestes característiques o propietats textuals es divideixen en dos grans grups:

1) Descriptives: Són les que expliquen el funcionament lingüístic.
-Coherència: És la propietat del text que selecciona la informació rellevant de la que no n'és. I a més a més, estableix una relació lògica i no contradictòria entre les diferents parts del discurs, tenint en compte l'estructura lògica d'aquest.

*Vegeu característiques i exemples d'un text coherent: http://wuster.uab.es/web_argumenta_obert/unit_23/sot_3_03.html

-Cohesió: Conjunt de relacions o vincles de significats que s'estableixen entre els diferents elements o parts del text i que, permeten al lector interpretar aquest text amb eficàcia.
S'utilitzen connectors per tal de crear aquest unió de significats.

-Adequació: És el grau d'adaptació d'un discurs a la seva situació comunicativa. Tenint en compte l'interlocutor i el propòsit i objectiu.

*Vegeu característiques i exemples d'un text adequat:
http://www.oupe.es/es/Bachillerato/ValenciaLlenguaILiteratura/proyteselacomunidadvalenciana/Galeria%20documentos/3B2VALA05.pdf

2) Prescriptives: S'encarreguen de determinar l'ús .
-Correcció: Fa referència  a la norma explícita d'ús en una comunitat lingüística de parlants.
En la nostra llengua catalana ens guiem de fonts com:
Institut d'Estudis Catalans (IEC)
Diccionari de la llengua catalana, segona edició (DIEC2)

-Variació: Es refereix a la qualitat dels trets estilístics i expressius d'un escrit o discurs, d'acord amb determinats valors i actituds socials.
És a dir, saber fer un bon ús de paraules, recursos, hipérboles, metàfores... Per tal d'enriquir un discurs.



Com sempre dic, espero que us hagi sigut útil
Fins aviat,

Andrea López Cruz


dilluns, 23 de desembre del 2013

LES HABILITATS LINGÜÍSITQUES: escoltar, parlar, llegir i escriure.


Des del primer moment, hem parlat de la importància de la comunicació. Ja que, a través d'ella les persones ens podem entendre.  És per a això que, es converteix en un element clau en la nostra societat, perquè permet la sociabilització entre persones, un element clau pel creixement afectiu de les persones.

Com vaig definir anteriorment, la comunicació és l'intercanvi entre subjectes o objectes. Però, aquest requereix d'unes habilitats lingüístiques per tal de que es pugui efectuar correctament.
Aquestes es classifiquen a través dels dos codis:

  1. Codi Oral: Consta de les habilitats d'escoltar (paper receptiu) i de parlar (paper productiu).
  2. Codi Escrit: Trobem l'habilitat de llegir (paper receptiu) i la de escriure (paper productiu).

    Es diferencien en el fet que, el primer codi és més col·loquial i el segon conté una informació més objectiva, precisa i tancada.

Cal definir cadascuna de les habilitats lingüístiques, per tal de poder comprendre-les i aplicar-les correctament en la comunicació.

1. Escoltar: és comprendre un missatge a partir d'encendre un procés cognitiu de construcció de significats i d'interpretació d'un discurs o missatge pronunciat oralment. 
Les seves implicacions són:
-Efectuar un paper actiu i participatiu.
-Respectar al emissor i a les seves idees.
-Ser objectius per intentar entendre què ens vol dir l'altre.
-Descobrir els objectius i propòsits de l'orador.
-Descobrir les idees principals del missatge.
-Reaccionar al missatge i parlar si cal, quan acaba l'orador.

2. Parlar: expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge articula de forma coherent, clara i amb correcció i adequació a la situació comunicativa.

3. Llegir: procés mitjançant el qual es comprèn un text escrit.
Les seves implicacions són: 
-Efectuar un procés actiu.
-Aconseguir un objectiu.
-Interactuar amb el text.
-Efectuar un procés de predicció o d'inferència continu.


3. Escriure: procés el mitjançant es produeix un text escrit significatiu.
Es consideren els següents aspectes:
-Aspectes formals: caligrafia, relació so-grafia i disposició en l'espai.
-Aspectes lingüísitcs: sintàctics, semàntics, lexicològics i morfològics.
-Aspectes discursius: tipus de text, propietats del text (coherència, adequació, cohesió, correcció i estil) i el procés de competència escrita (planificar, redactar, revisar).



Aquest enllaç resulta de gran utilitat per ampliar els nostres coneixements sobre les habilitats lingüístiques. Encara que s'endinsi en el món preescolar de l'infant, s'entén molt bé:



Recomanadíssima l'entrada de la meva companya Clàudia, la informació és molt completa: http://dossierclaudiamv.blogspot.com.es/2013/12/les-4-competencies-linguistiques.html?showComment=1388357395518#c38105308569875892

Espero que aquesta informació us hagi estat útil.
Fins aviat,

Andrea López Cruz









diumenge, 24 de novembre del 2013

LA COMUNICACIÓ

La comunicació és un terreny que està molt present en els nostres dies, podríem dir que des de que ens llevem fins que ens anem al llit. Cada cop, l'exigència de saber comunicar-nos bé és fa més gran.
Per tal de poder explicar el significat de la comunicació, és precís definir uns conceptes que si relacionen directament:

  • El llenguatge:
-És un mitjà o instrument de comunicació i és el més extens de tots els que posseïm.
-És el factor bàsic que ens constitueix com a éssers humans perquè fa possible el discurs abstracte i la parla desplaçada.
-Juga el principal paper en la constitució del pensament, i també és el suport de la memòria.
-Ens permet la expressió lliure i interior i és la causa del diàleg que mantenim amb nosaltres mateixos.

  • La llengua:
-És un sistema lingüístic que es caracteritza per estar plenament definit, per posseir un alt grau de anivellament, per ser vehicle d'una cultura diferenciada i, en ocasions, per haver-se imposat a altres sistemes lingüístics.
-És un sistema de comunicació i expressió verbal propi d'un poble o nació, o similar a diversos.

Llavors, podríem dir que la comunicació és: l'intercanvi d'informació entre subjectes o objectes.
I què, la competència comunicativa és: el terme més general per definir la capacitat comunicativa d'una persona, capacitat que abraça tant el coneixement de la llengua com l'habilitat per utilitzar-la. L'adquisició d'aquesta llengua és configura a partir de l'experiència social, les necessitats i motivacions, i l'acció, que és alhora una font renovada de motivacions, necessitats i experiències.
La competència comunicativa té quatre components:


  1. Competència lingüística/gramatical
  2. Competència sociolingüística
  3. Competència discursiva
  4. Competència estratègica





Per tal d'ampliar els nostres coneixements sobre la comunicació, i sobretot, i molt important, sobre com parlar bé, com comunicar-nos d'una manera molt correcta en aquesta societat cada cop més exigent en aquest àmbit, us recomano 100% un llibre que vam llegir a l'assignatura de COED. Aquest llibre s'anomena: Com parlar bé en públic ( Joana Rubio i Francesc Puigpelat). Mostra un seguit de tècniques, molt útils i simples, a l'abast de tothom. També molts mètodes i secrets dels grans oradors com Plató, Mark Twain, Jesús de Natzaret....





Ús adjunto una fotografia del moment, de classe, en el que vam fer el nostre decàleg de les idees més importans del llibre després d'haver-lo llegit  i haver fet un treball.




Espero que us hagi sigut molt útil aquesta informació!
Fins aviat,

Andrea López Cruz



dijous, 21 de novembre del 2013

PISSARRES INTERACTIVES i TABLETS

Bon dia educadors!

Durant la setmana de reflexió i pràctica educativa, vam assitir a una conferència sobre les pissarres digitals interactives (PDI) i les tablets, dirigida per Miquel Amor i pels mestres Marta Palet i Jordi Bigas (de l'Escola Mare de Déu de la Mercè, de Sant Feliu de Llobregat). Aquestes es presenten com a noves eines en les aules i en l'aprenentatge dels infants.

Pel que fa a les PDI, és una eina que funciona com a ordinador i com a pissarra digital interactiva. Aquesta eina és molt útil, i fa la seva funció, si els nens participen i col·laboren en aquesta tasca, ja que sinó el procés d'aprenentatge és nul. Però, també cal destacar que la pissarra s'ha de comportar com una eina que facilita l'aprenentatge, no com el centre de tot ell.






Els mestres, de Sant Feliu de Llobregat, ens van explicar com funcionen els ipads a la seva escola.
Ens van comentar aspectes rellevants com que, va suposar un gran canvi per a la seva escola, i que tots els mestres es van a ver de formar ampliament, per tal de poder introduir aquestes noves tecnologies en les aules. Un gran avantatge d'aquesta eina és que, els mestres estalvien molt de temps, perquè passant les notes i llista directament des de l'ipad, sense necessitat de passar-ho després a internet, si es feia de la manera tradicional.
Comenten que no ha suposat un perill en l'aprenentatge dels nens, ja que, ells ho viuen com un racó i no com a part totalitària del seu aprenentatge.

Algunes de les aplicacions que ens van recomanar, van ser:
-Educació Infantil: MATH 3-4
-Cicle Inicial: PuppetPAds HD

Com a opinió personal, considero que aquestes noves tecnologies fan una bona funció, ja que ajuda assolir uns certs coneixements, i a cercar diverses fonts d'informació, així com també ajuden al nen a aprendre jugant. Però, simplement ha de ser una eina que efectuï aquesta tasca, no s'ha de convertir en el centre del seu aprenentatge.

Durant la conferència vam fer una sèrie de tuits, amb el hashtag #GITIC13, que va ser trending topic.

Enllaços recomanats per a ipad:

Fins aviat!

Andrea López Cruz


dimarts, 15 d’octubre del 2013

SCRATCH i aprenentatge

Vet aquí, un programa divertit que et permetrà crear jocs, animacions i històries d'una manera divertida i fàcil, on els nens poden desenvolupar la seva autonomia i creativitat.


  • Primer de tot, aprofundirem en la seva definició etimològica, per tal de saber sobre els origens d'aquest programa: 

Scratch deriva de la tècnica scratching que, és l'art que el DJ efectua al utilitzar el tocadiscs. Es refereix tant a la llengua emprada com a la seva aplicació. La similitud que presenta amb aquest programa és la senzilla tasca de reutilitzar peces. En scratching s'uneixen diferents peces o fragments musicals, mentre que en l'Scracth s'utilitzen peces de so, gràfics, imatges... poden ser combinats d'infinites maneres, fent que els participants aconseguir resultats ràpids i d'una manera senzilla.




  • És una aplicació destinada principalment als nens, mitjançant la qual poden explorar, experimentar i manifestar idees de manera creativa i divertida. Permet als participants principiants obtenir bons resultats sense necessitat de saber el llenguatge de la programació, la qual cosa els motiva a seguir.









Com a futura docent utilitzaré tècniques, com aquest programa que, com ja he dit, desenvolupen les capacitats autònomes i creatives dels infants; fent que puguin aprendre de l'error i de la pròpia experimentació personal, cosa que els fa assolir els coneixements des de la seva ma. És un programa que us recomano, educadors actius, profundament!

Per tal de que, tots aquells que esteu interessats en aprendre detalladament a utilitzar aquest programa, tingueu un recurs d'aprenentatge molt complet, us deixo el primer capítol d'un tutorial molt bo. Amb el que tant mares i pares com diverses persones de l'educació estareu plenament capacitats per a ser la guia del vostre fill, en aquesta tasca.





Per donar-vos una lleugera de com quedaria un possible joc, us mostro el que vam efectuar la meva companya Gemma Molina (per visitar el seu blog:http://dossiergemma.blogspot.com.es/)  i jo a la classe de GITIC.



Espero que us hagi sigut útil aquesta informació, i qualsevol cosa no dubteu en deixar'm-ho en els comentaris.
Fins aviat!

Andrea López Cruz

LA DESCRIPCIÓ: Qui ets, tu?

Hem estudiat la descripció des de diferents punts de vista, els quals ens han ensenyat que hi ha diferents maneres d'efectuar-la
Primerament, per tal de poder explicar els diferents models o mètodes, cal definir-la:

Què és?

La descripció és un mode d'organització del discurs que pretén representar lingüísticament persones,
animals, objectes, paisatges, èpoques, sentiments, etc. Es poden descriure tots els aspectes de la realitat, des dels més concrets als més abstractes.

Podem distingir dues classes de descripció:

  1. La descripció objectiva: l'autor adopta una actitud imparcial davant de l'objecte descrit, i es limita a descriure amb la major objectivitat i precisió possibles. És característica dels textos acadèmics i científics.
  2. La descripció subjectiva: l'autor reflecteix el que li suggereix personalment l'objecte que descriu. Conté una gran càrrega subjectiva i sol tenir una finalitat estètica.

Per tal de poder efectuar una bona descripció, podem considerar tres punts ordenats:

  1. L'establiment del tema: consisteix en efectuar la presentació de l'objecte. El tema es pot establi des de l'inici o bé després després d'enumerar les característiques.
  2. La caracterització: es distingeixen les qualitats, les propietats i les parts de l'objecte de la descripció.
  3. La relació amb el món exterior: establir una associació entre l'objecte amb altres móns i objectes anàlegs (temps, espai...).
Models
Hi ha diversos mètodes per tal d'elaborar una bona descripció. Només cal tenir clar al públic a qui anirà dirigida i el context comunicatiu. La part que resta és prou fàcil si actuem amb una mica de creativitat i entusiasme!

Us suggeriré alguns models amb un seguit d'exemples:


  • Cançons: 
El gripau blau, Ara va de bo 
  • Poesia:
Gernika, Palau i Fabre
  • Novel·la:
El carrer estret, Josep Pla
  • Contet:
Abiyoyo, explicat i cantat per Xesco Boix (traducció i adaptació de Pete Seeger)


  • Vídeo: 
Summercat, anunci d'Estrella Damm, campanya estiu 2009





Seguint amb aquesta temàtica, i per tal de portar a la pràctica els estudis sobre la descripció, a classe de COED, vaig intentar elaborar una manera creativa de descriure a la meva companya Gemma Molina.
Espero que us agradi!



Us deixo l'adreça del blog de la Gemma, per tal de qui us hi paseu: http://dossiergemma.blogspot.com.es/

Moltes gràcies per llegirme!

Andrea López Cruz






CURADOR DE CONTINGUTS, a partir de Scoop.it

 La era de la informació, informàtica i les TIC, en la que ens trobem, es caracteritza per tenir una gran massa de continguts al nostre abast. Això provoca que ens intoxiquem d'informació (infoxicació) i que no puguem seleccionar fàcilment els conceptes que ens interessa adquirir, o fins i tot, que ens arribi informació no correcta.

Com a futurs professionals, hem de saber triar una correcta informació, així com guiar als nostres alumnes en la cerca de continguts que poden ser útils per ells. Facilitant-lis així una bona inserció en aquesta era virtual.




Com podem fer per tal de seleccionar aquella informació que es rellevant per a nosaltres?



El content curation (curador de continguts) té la tasca de trobar, dins de la gran xarxa d'Internet, la informació que és rellevant pels usuaris. Serveix com un potent antibiòtic contra la gran infoxicació que ens presenta aquesta societat.
Hi ha moltes eines que fan les tasques de curació de continguts. Però una molt eficaç i senzilla és Scoop.it.

És molt fàcil: no cal buscar la informació. Simplement, ens subscrivim en aquelles fonts que ens interessa, i aquestes arribaran a nosaltres. Creem diversos topics (temes), a partir d'unes paraules claus, que seran una pista dels continguts més rellevants per a nosaltres. Com a conseqüència, ens arribaran  notificacions d'artícles, notícies, canals, entrades, etc, (diversos enllaços relacionats amb els temes escollits).
Tot allò que vulguem, podem scoopitejar-lo i, automàticament, s'emmagatzemarà en el nostre topic. De tal manera, quedaran classificats, tots aquells continguts, segons diversos temes.




Per últim, podem determinar exactament del lloc on volem que ens arribi la informació: blogs, diaris, canals, twitters... Ho farem activant la subscripció RSS (espècie de canals per on ens arriba la informació).




Des del meu punt de vista, la curació de continguts, és imprescindible com a futurs docents.
En primer lloc, per tal de seleccionar del nostre entorn digital, tota aquella informació que és útil per a nosaltres. Tant a formació acadèmica i personal com a punts d'interès o d'oci. Sense una eina com Scoop.it, trigaríem molt més en trobar-la. 
Per últim, és rellevant per tal de guiar als alumnes en el seu camí d'aprenentatge.
Quants cops, hem fet un copia i enganxa, d'informació, en els nostres treballs, sense saber ben bé el què possava o fins i tot, sense constatar la informació?
Aquest fet provoca no arribar als coneixements, que podíem haver arribat, si no fos per una mala gestió de recerca de la informació.

Per motius com aquests, és de vital importància que els adults comencem a donar exemple de com gestionar tot allò que ens arriba de la gran xarxa, per tal de treure un molt bon profit, dels avantatges de la era digital.

Converteix-te en un content curation!!


Aquest concepte de curació de continguts, es pot explicar a partir d'una guia, que trobem en la presentació d'Eva Sanagustín Fernández.

Consta de deu senzills passos: 

1.  Triar el tema a filtar.
2.  Triar les paraules clau.
3.  Escollir les fonts d'informació.
4.  Crear alertes per seguir les fonts.
5.  Determinar un criteri per a triar alguna cosa.
6.  Determinar com ho veurà l'usuari.
7.  Determinar com serà l'eina.
8.  Triar l'eina de publicació
9.  Combinar contingut amb l'original
10. Promocionar el contingut filtrat.

Us deixo el meu Scoop.it on trobareu els topics que vaig crear en la classe de GITIC. Us animo a visitar-lo i a seguir-me.

Fins aviat!

Andrea López Cruz