Primer de tot, és precís definir les propietats textuals per tal de poder aprofundir sobre el tema en qüestió:
- Són les qualitats que té un escrit quan actua eficaçment com a missatge real en una situació comunicativa. Quan passa tot això parlem d'un text significatiu.
Aquestes característiques o propietats textuals es divideixen en dos grans grups:
1) Descriptives: Són les que expliquen el funcionament lingüístic.
-Coherència: És la propietat del text que selecciona la informació rellevant de la que no n'és. I a més a més, estableix una relació lògica i no contradictòria entre les diferents parts del discurs, tenint en compte l'estructura lògica d'aquest.
*Vegeu característiques i exemples d'un text coherent: http://wuster.uab.es/web_argumenta_obert/unit_23/sot_3_03.html
-Cohesió: Conjunt de relacions o vincles de significats que s'estableixen entre els diferents elements o parts del text i que, permeten al lector interpretar aquest text amb eficàcia.
S'utilitzen connectors per tal de crear aquest unió de significats.
-Adequació: És el grau d'adaptació d'un discurs a la seva situació comunicativa. Tenint en compte l'interlocutor i el propòsit i objectiu.
*Vegeu característiques i exemples d'un text adequat:
http://www.oupe.es/es/Bachillerato/ValenciaLlenguaILiteratura/proyteselacomunidadvalenciana/Galeria%20documentos/3B2VALA05.pdf
2) Prescriptives: S'encarreguen de determinar l'ús .
-Correcció: Fa referència a la norma explícita d'ús en una comunitat lingüística de parlants.
En la nostra llengua catalana ens guiem de fonts com:
Institut d'Estudis Catalans (IEC)
Diccionari de la llengua catalana, segona edició (DIEC2)
-Variació: Es refereix a la qualitat dels trets estilístics i expressius d'un escrit o discurs, d'acord amb determinats valors i actituds socials.
És a dir, saber fer un bon ús de paraules, recursos, hipérboles, metàfores... Per tal d'enriquir un discurs.
Com sempre dic, espero que us hagi sigut útil
Fins aviat,
Andrea López Cruz













