Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris habilitats lingüístiques. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris habilitats lingüístiques. Mostrar tots els missatges

divendres, 27 de desembre del 2013

PROPIETATS DEL TEXT O DISCURS

En relació amb l'habilitat lingüística d'escriure, cal dir que un bon text ha de complir una sèrie de propietats o característiques per tal de que pugui ser entès pels receptors, i el missatge pugui arribar sense dificultats.

Primer de tot, és precís definir les propietats textuals per tal de poder aprofundir sobre el tema en qüestió:

  • Són les qualitats que té un escrit quan actua eficaçment com a missatge real en una situació comunicativa. Quan passa tot això parlem d'un text significatiu.


Aquestes característiques o propietats textuals es divideixen en dos grans grups:

1) Descriptives: Són les que expliquen el funcionament lingüístic.
-Coherència: És la propietat del text que selecciona la informació rellevant de la que no n'és. I a més a més, estableix una relació lògica i no contradictòria entre les diferents parts del discurs, tenint en compte l'estructura lògica d'aquest.

*Vegeu característiques i exemples d'un text coherent: http://wuster.uab.es/web_argumenta_obert/unit_23/sot_3_03.html

-Cohesió: Conjunt de relacions o vincles de significats que s'estableixen entre els diferents elements o parts del text i que, permeten al lector interpretar aquest text amb eficàcia.
S'utilitzen connectors per tal de crear aquest unió de significats.

-Adequació: És el grau d'adaptació d'un discurs a la seva situació comunicativa. Tenint en compte l'interlocutor i el propòsit i objectiu.

*Vegeu característiques i exemples d'un text adequat:
http://www.oupe.es/es/Bachillerato/ValenciaLlenguaILiteratura/proyteselacomunidadvalenciana/Galeria%20documentos/3B2VALA05.pdf

2) Prescriptives: S'encarreguen de determinar l'ús .
-Correcció: Fa referència  a la norma explícita d'ús en una comunitat lingüística de parlants.
En la nostra llengua catalana ens guiem de fonts com:
Institut d'Estudis Catalans (IEC)
Diccionari de la llengua catalana, segona edició (DIEC2)

-Variació: Es refereix a la qualitat dels trets estilístics i expressius d'un escrit o discurs, d'acord amb determinats valors i actituds socials.
És a dir, saber fer un bon ús de paraules, recursos, hipérboles, metàfores... Per tal d'enriquir un discurs.



Com sempre dic, espero que us hagi sigut útil
Fins aviat,

Andrea López Cruz


dilluns, 23 de desembre del 2013

LES HABILITATS LINGÜÍSITQUES: escoltar, parlar, llegir i escriure.


Des del primer moment, hem parlat de la importància de la comunicació. Ja que, a través d'ella les persones ens podem entendre.  És per a això que, es converteix en un element clau en la nostra societat, perquè permet la sociabilització entre persones, un element clau pel creixement afectiu de les persones.

Com vaig definir anteriorment, la comunicació és l'intercanvi entre subjectes o objectes. Però, aquest requereix d'unes habilitats lingüístiques per tal de que es pugui efectuar correctament.
Aquestes es classifiquen a través dels dos codis:

  1. Codi Oral: Consta de les habilitats d'escoltar (paper receptiu) i de parlar (paper productiu).
  2. Codi Escrit: Trobem l'habilitat de llegir (paper receptiu) i la de escriure (paper productiu).

    Es diferencien en el fet que, el primer codi és més col·loquial i el segon conté una informació més objectiva, precisa i tancada.

Cal definir cadascuna de les habilitats lingüístiques, per tal de poder comprendre-les i aplicar-les correctament en la comunicació.

1. Escoltar: és comprendre un missatge a partir d'encendre un procés cognitiu de construcció de significats i d'interpretació d'un discurs o missatge pronunciat oralment. 
Les seves implicacions són:
-Efectuar un paper actiu i participatiu.
-Respectar al emissor i a les seves idees.
-Ser objectius per intentar entendre què ens vol dir l'altre.
-Descobrir els objectius i propòsits de l'orador.
-Descobrir les idees principals del missatge.
-Reaccionar al missatge i parlar si cal, quan acaba l'orador.

2. Parlar: expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge articula de forma coherent, clara i amb correcció i adequació a la situació comunicativa.

3. Llegir: procés mitjançant el qual es comprèn un text escrit.
Les seves implicacions són: 
-Efectuar un procés actiu.
-Aconseguir un objectiu.
-Interactuar amb el text.
-Efectuar un procés de predicció o d'inferència continu.


3. Escriure: procés el mitjançant es produeix un text escrit significatiu.
Es consideren els següents aspectes:
-Aspectes formals: caligrafia, relació so-grafia i disposició en l'espai.
-Aspectes lingüísitcs: sintàctics, semàntics, lexicològics i morfològics.
-Aspectes discursius: tipus de text, propietats del text (coherència, adequació, cohesió, correcció i estil) i el procés de competència escrita (planificar, redactar, revisar).



Aquest enllaç resulta de gran utilitat per ampliar els nostres coneixements sobre les habilitats lingüístiques. Encara que s'endinsi en el món preescolar de l'infant, s'entén molt bé:



Recomanadíssima l'entrada de la meva companya Clàudia, la informació és molt completa: http://dossierclaudiamv.blogspot.com.es/2013/12/les-4-competencies-linguistiques.html?showComment=1388357395518#c38105308569875892

Espero que aquesta informació us hagi estat útil.
Fins aviat,

Andrea López Cruz